ARTISTES

ARTISTA

Roser Bru I Llop

Roser Bru I Llop
Barcelona, 1923
És una de les principals figures del panorama artístic xilè contemporani. S’exilià a Xile el 1939, juntament amb la seva família, a bord del famós vaixell Winnipeg, després d’haver-se estat a Montpeller i Perpinyà. El seu pare era el diputat d’ERC al Parlament de Catalunya Lluís Bru i Jardí. Ja instal•lats a Santiago, Roser emprà els seus dots de dibuixant i treballà en una agència de publicitat. Emprengué estudis a l’Escola de Belles Arts de la capital (1939-1942). El 1942 es casà amb Cristian Aguadé, fill del polític Jaume Aiguader i de la pintora i intèrpret musical Carme Cortès i Lladó, amb qui tingué dues filles: Tessa i Agna. A la mort del pare, el 1945, a conseqüència d’una tuberculosi, la seva mare i una seva germana retornaren a Catalunya, però ella decidí restar a Xile. Establí contacte amb diferents grups artístics xilens sense perdre, però, la relació amb la intel•lectualitat catalana exiliada. D’aquí que intervingués en diferents iniciatives editorials dels exiliats, com ara la il•lustració del llibre de Pere Quart Saló de tardor (1947), un dels seus primers treballs en el món de l’edició. Juntament amb el dibuix i la pintura, al llarg de la seva trajectòria conreà el gravat, tècnica que perfeccionà al Taller 99, de Nemesio Antúnez. Fou professora de dibuix i pintura a l’Escola d’Art de la Universitat Catòlica de Santiago (1964-1968) i posteriorment professora convidada en aquest mateix centre el 1989. La relació amb intel•lectuals compromesos políticament feu que ella, sense militar en cap partit polític, adoptés una posició esquerrana. L’antifranquisme i l’actitud opositora a la dictadura del general Pinochet, doncs, marcaren la seva trajectòria artística i vital. La seva passió per la literatura es mantingué com una altra constant de la seva obra. D’aquí sorgiren els retrats i les referències plàstiques als seus autors predilectes —com Miguel Hernández, Franz Kafka o Emil Cioran— i la seva col•laboració amb poetes i escriptors del seu temps i entorn, com Pablo Neruda. Ben intensa fou també la seva amistat i col•laboració amb la poeta Montserrat Abelló, que tingué com a fruit els dibuixos que feu per als poemaris Vida diària. Paraules no dites (1981) i Al cor de les paraules. Obra poètica 1963-2002 (2002). El 1958 pogué fer una primera estada a Barcelona i més recentment hi realitzà exposicions importants com Roser Bru, una mirada de fora (Palau de la Virreina, Barcelona, 1986) o Roser Bru: dues vides / dos vidas (Palau Moja, Barelona, 2006). A Xile, se li dedicà, el 1996, una important exposició retrospectiva al Museu Nacional de Belles Arts, ja que l’any anterior va rebre el Premi Nacional d’Arts Plàstiques. El 2018 rebé la Medalla d’Or de Belles Arts del govern espanyol. L’estudiosa Adriana Valdés remarcà que l’obra de Bru venia marcada per dues fases: una molt influenciada per l’art català antic i modern (1960-1973) i una altra posterior (1973-1988) caracteritzada pel contrast entre allò material i allò immaterial; per bé que les seves darreres produccions participaren d’una i altra etapa.
Aquestes obres formen part de la col·lecció del Museu de l’Empordà

Com Àngels