ARTISTES

ARTISTA

Marie Laurencin

Marie Laurencin
31.10.1883, França, París
8.6.1956, França, París
Va estudiar pintura de porcellana a Sèvres l’any 1901 i amplià estudis a l’Académie Humbert de París el curs 1903-1904, on va conèixer Georges Braque, que la va introduir en el cubisme i en la bohèmia del cercle d’artistes que vivien al Bateau-Lavoir, de Montmartre, entre els quals hi havia Picasso. Des del 1907 va exposar com a cubista al Saló dels Independents, amb retrats, autoretrats i grups de personatges. Companya del poeta Guillaume Apollinaire entre el 1907 i el 1912, l’any 1914 es va casar amb el pintor Otto von Wätjen, i es van refugiar a Madrid i a Barcelona durant la Primera Guerra Mundial. A Barcelona i a Tossa va formar grup amb altres artistes refugiats, com Francis Picabia, Olga Sacharoff i Robert i Sonia Delaunay. L’any 1921, ja divorciada, va tornar a París, on va retratar nombrosos personatges de la ciutat, sobretot dones i noies. Melancòliques i líriques, de formes estilitzades i colors fluids i suaus, sobretot blaus, blancs i rosats, va anar simplificant les composicions fins a aconseguir un estil molt propi. Va pintar flors i natures mortes, i incorporà sovint animals. Va il·lustrar textos d’amics com Max Jacob o André Gide, i realitzà vestuaris de ballet i escenografies teatrals. Ja abans de la Primera Guerra Mundial, havia exposat al Saló dels Independents (1907), a la Galerie Barbazanges de París (1912) i a les Galeries Dalmau de Barcelona (1912). Els anys 20, va tornar a exposar a les Galeries Dalmau i a París, on es va convertir en la retratista oficial de les estrelles mediàtiques de l’època, com Coco Chanel; va decorar ballets de Serguei Diàguilev i obres de la Comédie-Française.
Aquestes obres formen part de la col·lecció del Museu de l’Empordà
Retrat femení

Retrat femení