ARTISTES

ARTISTA

JOSEP NARRO

JOSEP NARRO
Barcelona, 1902
Guadalajara, Mèxic, 1996
Als anys trenta del segle XX ja era un il•lustrador reputat. En un article a la revista Mirador, el crític i pintor Feliu Elias —que signava com a Joan Sacs— digué d’ell que era «un il•lustrador de primera força». De ben jove, Narro es formà a la Llotja i estigué vinculat a l’Acadèmia de Belles Arts Sant Jordi, els professors de la qual el premiaren en diferents ocasions. El 1924 entrà a Gràfiques Seix i Barral Germans, i després també col•laborà amb altres editorials. En esclatar la Guerra Civil del 1936-1939, col•laborà a l’Esquella de la Torratxa i a la publicació AMIC que editava els Serveis de Cultura al Front de la Generalitat de Catalunya. Exiliat el 1939, estigué en diferents camps de concentració de la República Francesa: primer a Argelers i després a les Haràs de Perpinyà, al Barcarès, a Agde i finalment altre cop a Argelers —on ingressà l’octubre del 1939 i s’hi estigué fins el juny del 1941. A les seves memòries inèdites, Las cuatro estaciones, explica que als camps d’internament mai no li faltà ni paper ni tinta ni cap altre material per poder dibuixar, cosa que li permeté realitzar un gran nombre de dibuixos sobre els mateixos camps i prendre molts apunts d’allò natural, que formen part del llegat que es conserva al MUME. En aquest mateix testimoni personal també explica que fou gràcies a les gestions de la seva germana Anna, Annita, que pogué retornar a Barcelona força aviat, el 19 de juny del 1941. L’acollí professionalment l’editorial Juventud, amb la qual ja havia col•laborat anteriorment, i pogué viure com a dibuixant a sou per a diferents empreses, per a les quals realitzà les il•lustracions de llibres com Els ocells amics (1947), de J. M. de Segarra o Rimas (1946), de G. A. Bécquer. El 1952 marxà a Mèxic, on es casà amb Aurora Monroy i continuà la seva col•laboració com a il•lustrador per a editorials barcelonines i mexicanes. D’aquesta època són els dibuixos per al Quijote (1958), Robinson Crusoe (1960) —pel qual rebé el Premi Lazarillo d’Il•lustració, concedit a Madrid—, Decamerón (1966) —per al qual realitzà 500 il•lustracions— i Las mil y una noches (1966). Així mateix, col•laborà amb la premsa de l’exili, a Pont blau, i sobretot al Butlletí d’Informació dels Països Catalans que editava des de Guadalajara (Mèxic) Josep M. Murià. El fill d’aquest darrer, José M. Murià, ha recordat que Narro inicià la col•laboració el 1967, que la perllongà durant gairebé deu anys i que gairebé sempre el seu dibuix anava a la portada del butlletí. El total de llibres que il•lustrà depassa el centenar. El 1962 el Congrés Internacional d’Editors el considerà «el mejor ilustrador de Iberoamérica». Malgrat aquest important reconeixement, era més considerat a Catalunya i a Espanya que no pas a Mèxic, on col•laborà amb l’editorial Panorama. Per això el prestigiós humorista mexicà Eduardo del Rio, Rius, publicà el llibre El maestro Narro (2010), per tal de reivindicar la seva aportació al país que l’acollí.
Aquestes obres formen part de la col·lecció del Museu de l’Empordà
No trobo res