ARTISTES

ARTISTA

Joaquim Vayreda

Joaquim Vayreda
23.5.1843, Girona
31.10.1894, Olot
Pintor, fundador de l’Escola d’Olot, un grup d’artistes vinculats a Olot i la Garrotxa que es van inspirar en els paisatges d’aquesta comarca a la segona meitat del segle XIX. La seva pintura se centra en l’estudi del natural del paisatge de la Garrotxa i, en especial, del cicle de les estacions. La família dels Vayreda era olotina, però Joaquim va néixer a Girona, a l’espera de la reconstrucció de la casa pairal d’Olot, que va ser incendiada durant la Primera Guerra Carlina. Va començar la formació artística a l’edat de nou anys a l’Escola Pública de Dibuix d’Olot. El 1860 va anar a Barcelona per completar la formació amb estudis universitaris de filosofia. A Barcelona va ser deixeble de Ramon Martí Alsina i va col·laborar en el seu taller. Va exposar la seva obra per primera vegada el 1865 a l’edifici per a exposicions d’art del passeig de Gràcia de Barcelona i l’any següent a la Sala Parés. El 1868, de retorn a la ciutat natal, Vayreda va fundar amb Josep Berga i Boix el Centre Artístic, entitat que va ser la gènesi de l’Escola d’Olot, d’on van sorgir artistes com Josep Gelabert i Rincón, entre altres. El 1872 va ser nomenat tinent d’alcalde d’Olot però, a causa de la Tercera Guerra Carlina, es va haver d’exiliar fins el 1875, amb Josep Berga, a França, on va conèixer més directament l’Escola de Barbizon i l’obra de Camille Corot, Millet, Théodore Rousseau i Daubigny, que van influir poderosament tota l’Escola d’Olot. Vayreda va dur a terme una intensa activitat política. El 1887 va fundar el Centre Catalanista i el 1892 va assumir la presidència de la primera Assemblea Catalanista de Manresa, on es van aprovar les Bases per a la Constitució Regional Catalana. També va ser diputat provincial de Girona del 1891 al 1894.
Aquestes obres formen part de la col·lecció del Museu de l’Empordà
Paisatge

Paisatge