ARTISTES

ARTISTA

Carme Cortès I Lladó

Carme Cortès I Lladó
Santa Coloma de Gramenet, 1892
Mèxic, 1979
Inicialment es dedicà a la interpretació musical al piano i tingué com a mestres Enric Granados i Felip Pedrell. Arribà a fer el seu primer concert com a pianista l’any 1910, però després es decantà per la pintura i estudià a l’Escola Superior de Bells Oficis dirigida per Francesc Galí. Tanmateix, continuà tocant el piano de manera privada al llarg de tota la seva vida. D’ençà del 1929 pogué exposar a les galeries d’art barcelonines més prestigioses, com ara la Sala Parés, les Galeries Laietanes o Syra. S’exilià el 1939 amb el seu primer marit, el polític i metge Jaume Aiguader, i els seus fills; primer a la República Francesa i després a Mèxic, on arribà el 1941. Allà continuà la seva obra pictòrica i pogué crear l’Escola d’Arts Plàstiques a la Universitat de Monterrey. Una de les sales d’aquell centre universitari encara duu el seu nom. La seva filla, Carme Aguadé i Cortès, és també pintora. El seu fill, Cristian Aguadé, en el seu llibre Memòries d’un català de Xile la retratà com una persona que «feia la seva vida de dona alliberada amb molts anys d’anticipació» i que «estava plena de teories, moltes de les quals modificadores dels costums del moment, que extreia dels llibres llegits o dels nous conceptes mèdics que el meu pare li explicava». Una caracterització de la seva obra artística l’ha fet l’estudiosa Maria José Gonzalez: «A les seves obres representa escenes d’interiors, natures mortes, retrats (amb els quals va tenir molt d’èxit en el seu exili mexicà) i paisatges, en un estil figuratiu i colorista que segueix la tradició postimpressionista». També es dedicà a l’escultura i a la ceràmica i, durant el primers temps de l’exili mexicà, pintà mocadors de coll que permeteren alleugerir l’economia domèstica d’aquella època, com ha explicat el seu fill Cristian.
Aquestes obres formen part de la col·lecció del Museu de l’Empordà

Plaça

Flors

Aucanada, Mallorca