ARTISTES

ARTISTA

Abelard Fàbrega i Esteba

Abelard Fàbrega i Esteba
Cabanes, 1894
Mèxic, 1991
Al llarg de l’etapa anterior a la Guerra Civil destacà com a mestre i pedagog. Exercí primer a l’Acadèmia Palafrugellenca (Palafrugell) i després pogué estudiar a la Normal de Mestres de Girona, on fou deixeble del pedagog Cassià Costal. El 1918 obtingué la plaça a Llagostera i el 1922 fou nomenat director de les escoles de l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera. Als anys trenta fou membre del Patronat Escolar de l’Ajuntament de Barcelona i durant el període 1931-1933 també fou secretari del Seminari de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, dirigit per Joaquim Xirau. Afiliat a la Unió Socialista de Catalunya, durant la Guerra Civil s’integrà al Partit Socialista Unificat de Catalunya, on fou president de la Comissió de Cultura i es convertí en secretari general de la Federació Catalana de l’Ensenyança. Participà activament al Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU) i el 1938 fou nomenat membre de la Comissió del Llibre Escolar. Exiliat el 1939, va ser reclòs breument al camp de concentració de Sant Cebrià del Rosselló, d’on es va poder traslladar a Narbona per anar a Mèxic. Un cop instal•lat en territori mexicà, es desvinculà del PSUC pel seu descord amb el pacte germano-soviètic, es casà amb la mestra Joana Just i es dedicà a diferents feines fins que va poder obrir la llibreria i papereria La Protectora —en homenatge a la Protectora de l’Ensenyança Catalana, a la qual havia pertangut durant l’etapa de la preguerra. Vinculat al món de l’edició, el 1954 fundà, juntament amb l’editor barceloní Pere Reverté, l’editorial Reverté. L’any 1963 fou nomenat president de la Secció d’Editors de la Cambra Nacional de la Indústria i Transformació de Mèxic, i l’any següent, el 1964, amb l’editor cubà José López Serrano, creà Publicaciones Culturales —editora especialitzada en llibres de text que tingué una gran projecció arreu d’Amèrica Llatina. No ha de sobtar, doncs, que el 1982 la Cambra Nacional de la Indústria Editorial Mexicana li atorgués el Premi Nacional Juan Pablos al mèrit editorial. La seva vinculació amb el món de la cultura i de l’ensenyament va ser una constant de la seva trajectòria, i durant la seva llarga expatriació sempre fou un destacat defensor de les iniciatives culturals de l’exili català. El 1942 va ser membre de la Comissió de Cultura de la Comunitat Catalana de Mèxic presidida per Pere Bosch Gimpera. Als anys cinquanta, amb un grup d’intel•lectuals catalans i les seves famílies, constituí una mena de comunitat amical de caps de setmana en un complex de bungalous de Cuernavaca, que anomenaren «La Petita Catalunya». Fou precisament aquest contacte habitual amb tot l’entramat cultural de l’exili el que li permeté reunir el conjunt de pintures, dibuixos i gravats que constitueixen l’actual fons d’Abelard Fàbrega i Joana Just, que donà al Museu de l’Empordà el 1982. José M. Murià, fill de Josep M. Murià —un dels amics íntims de Fàbrega del grup de Cuernavaca—, el recorda com un home elegant, amb una veritable vocació d’ensenyant, molt conscient que l’exili havia de ser llarg i perfectament integrat a la vida cultural mexicana, però sense renunciar a la defensa constant de la cultura catalana.
Aquestes obres formen part de la col·lecció del Museu de l’Empordà
No trobo res